ADOLPHE FERRIERE (1879-1960, SUÏSSA)
La seva aportació vàren ser els 30 punts dins de l'Escola Nova.
1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.
2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.
3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.5. La coeducació.
6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.
10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.
11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura generla del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
12. La cultura genenral es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precediex mai.
14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen eun lloc rellevant en l'Escola Nova.
16. El treball individual del nen.
17. El treball col·lectiu o en equip.
18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.
19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.
23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.
26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.
28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.
29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."
2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.
3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.5. La coeducació.
6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.
10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.
11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura generla del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
12. La cultura genenral es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precediex mai.
14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen eun lloc rellevant en l'Escola Nova.
16. El treball individual del nen.
17. El treball col·lectiu o en equip.
18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.
19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.
23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.
26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.
28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.
29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."
OVIDE DECROLY (1871-1931, BÈLCIGA)
Que va crear l'Escola de l'Ermitatge on es posa en acció la intel·ligència de l'Infant estimulant la seva curiositat. Decroly creu que el que primer s'ha de fer és observar els sentits dels nens i per això cal activar el seu interès. activant d'alguna manera les seves ganes per saber i descobrir coses noves. En aquesta escola les classes eren classes laboratori on cada alumne adquiria un rol i unes responsabilitats i les hauria de dur a terme, aconseguin desenvolupar així l'autonomia dels seus alumnesMARIA MONTESSORI (1870-1952, ITÀLIA)
És, pràcticament, la major representant de l'Escola Nova. Gràcies a ella hem obtingut el Mètode Montessori.El seu conegut mètode es basa en la intervenció mínima dels mestres, només acompanyen i observen el procés d'aprenentatge, intervenint en moments molt concrets per orientar la dedicació dels alumnes. La principal aportació del professorat en una Case dei Bambini (escola que ella mateixa va crear) és la de preparar un entorn adequat i ordenat, llest per a la investigació que hi desenvolupen els alumnes, ja que el que realment vol és que els nens actuin per ells mateixos. Una vegada la mestra o el mestre han iniciat a l'alumne en una determinada activitat amb els materials didàctics, el seu deure és retirar-se i observar, només intervenint si l'alumne no utilitza el material convenientment o es troba davant situacions insuperables.En la seva primera Case dei Bambini, així com en tots els centres que es van inspirar en aquesta primera escola, Montessori pot posar en pràctica el que després recollirà en el seu llibre sobre el Mètode. Des de les seves primeres investigacions ja ha utilitzat l'aula com a laboratori, els mitjans didàctics com a reactius i l'aprenentatge dels seus alumnes com a comprovacions de les seves hipòtesis. Maria Montessori no va treballar unicament el principi d'autonomia, sinó que també va voler que els nens desenvolupessin altres principis, per això va crear el que ara es coneix com material Montessori, on els nens experimentaven i jugaven, peruqè sentien la necessitat de veure que tot estava ben endreçat.
Cal afegir que Maria Montessori es va centrar més en l'etapa de l'educació infantil que en la primària.
WILLIAM HEARD KILPATRICK (1871-1965, EEUU)
La seva aportació és la coneguda com el Mètode de projectes que és la metodologia pròpia de la tecnologia que permet arribar a una solució per satisfer una necessitat humana. Aquest mètode s'estructua en tres fases:
1.Pensar en la necessitat, idea o problema
2.Fer
3.Comprovar
HELEN PARKHURST (1887-1959, EEUU)
La seva gran aportació va ser el Pla Dalton, també conegut com a Laboratory Plan a l'any 1912.
El Pla Dalton porta l'ensenyament individualitzat a l'educació secundària. Aquest pla preten treballar, sobretot, la individualització de tots els alumnes. Consisteix en deu unitats al mes, dividides en subunitats setmanals i diaries, on els mestres estan a les aules i els alumnes treballen sense el recolzament de cap llibre. Aquest pla permet que els alumnes treballin al seu aire, però que a la vegada estiguin supervisats per un professor o tutor, per aconseguir que els alumnes comencin a assolir responsabilitats.
CARLETON WOLSEY WASHBURNE (1889-1971, EEUU)
Va ésser propulsor del Mètode Winnetka.
Aquest mètode és un programa de coneixements mínims sobre matèries instrumentals, on desenvolupa la base de matèries creatives d'elecció lliure amb participació de tothom. El seu sistema d'investigació té molts punts en comú, de contacte, amb el mètode de projectes de Hilpatrick.
A més a més, al 1915, va transformar les escoles públiques en escoles laboratori d'educació.
PETER PETERSEN (1884-1952, ALEMANYA)
La seva base pedagògica es l'humanització de les persones. La seva gran aportació va ser el Pla Jena.
La teoria d'aquest Pla es pot dividir en dos punts. El primer ens diu que l'èscola és una comunitat autònoma en relació amb el món adult on els alumnes gaudeixen d'una llibertat total i on s'afavoreix l'activitat espontània. El segon punt ens diu que el període d'escolarització s'ha de perllongar el màxim i ha de ser en règim de coeducació.
Un altre aspecte que Petersen destaca és que l'escola ha de potenciar també la personalitat dels alumnes a còpia d'afavorir l'autodisciplina i el sentit de la responsabilitat.
ROGER COUSINET (1881-1973, FRANÇA)
El seu treball es basa en un Pla de treball lliure en grup.
Aquest Pla el va crear a l'any 1920 on el mestre es el que guia i ha de proposar la feina i proporcionar materials. Els alumnes fan els grups tenint un pla de treball previ, on els encàrrecs són individuals i també rotatius i després la feina duta a terme és posa en comú i així tots hi participen i obtenen els mateixos coneixements.
Cal afegir que a l'any 1945 va fundar l'École Nouvelle (escola nova). La seva ideologia està basada en la experiència
RUDOLF STEINER (1861-1925, AUSTRIA)
Va ser el creador de les Escoles Waldorf.
El sistema pedagògic d'aquestes escoles està basat en la seva pròpia filosofia educativa. L'aprenentatge és interdisciplinari, integrant tant sabers pràctics com artístics, i elements conceptuals, i que es coordina amb els "ritmes naturals del dia a dia". L'escola i els professors tenen força llibertat per a definir el seu curriculum dins de les estructures col·legiades, per tant, el curriculum és obert i lliure.
CÉLESTIN FREINET (1896-1966, FRANÇA)
La seva pedagogia va ser sigorosa basada en moltes tècniques innovadores, ja que volia trencar amb els mètodes tradicionalistes:
Pot ser, la més innovadora varen ser les classes passeig que com el seu nom indica consistia en classes a l'aire lliure, això ho va fer a causa d'una ferida al pulmó durant la I Guerra Mundial.
Ell mateix diu que els nens no van a l'escola a jugar, sinó a treballar i epr això inventa els seus pròpis mètodes.
El principi que ell més desenvolupa és el principi de l'experimentació, i ajuda a que els nens experimentin creant el que actualment és conegut com la imprenta de Freinet.
Cal dir que el pensament de Freinet està molt influenciat pel de Ferriére (el dels 30 principis).
