L'escola és un sistema on intervenen múltiples variables.
• Variables de context: en formen part els alumnes, les famílies, etc. que formen part d'aquesta societat i d'aquest temps i que, per tant, són diferents als d'abans i no ho podem canviar
• Variables d'entrada: que vé a dir que els alumnes no són iguals a totes les escoles. A més a més dels alumnes, també hi formen part el professorat, els recursos materials i la inversió econòmica, ja que s'han de compensar les inferiors oportunitats d'alguns alumnes incorporant-hi els millors professors, els millors equipaments tecnològics i un pressupost addicional per a serveis compensatoris.
• Variables de procés: depenen de l'equip docent i personal de serveis. Els mestres i professors fan un ensenyament escolàstic o impulsen un aprenentatge funcional, tancat en un currículum escolar o obert a la vida i als usos culturals. Inclou les interaccions entre alumnes/professors i grups d'alumnes
• Variables de producte: són els resultats escolars però no es redueix a les qualificacions acadèmiques, sinó que inclou el gust pel coneixement, l'aplicació dels coneixements a la vida diària, etc. es basa en aconseguir que els alumnes desenvolupin una cultura personalitzada en un marc.
La pedagogia se
centra a prendre les decisions adequades dins l’entorn escolar on es produeix
el procés d’ensenyament-aprenentatge. A l’hora d’analitzar una escola s’ha de
tenir en compte les condicions inicials i els coneixements que es poden assolir
i no els resultats absoluts que puguin oferir. L’aprenentatge es desglossa en
tres passos:
1. Funcionalitat: comença per interès. El professor té la tasca d’apropar
els interessos a les necessitats de l’alumne i donar motius per aprendre. També
hi trobem la motivació que forma part de la didàctica, per a què funcioni, l’alumna
ha de dur a terme la tasca amb interès previ.
2. Rendiment personal: és el pas clau per mantenir l’interès de l’alumne
que va més lent.
3. Nivell d’aprenentatge: que fa referència a les expectatives que es
depositen en els alumnes a mesura que van sent més grans.
4. Creativitat d’aprenentatge: no és supèrflua. En aquest pas és on es
comença a veure aquells alumnes que no arribaran a treure el seu graduat
escolar, per a ells, els professors deuen crear activitats que els facin
motivar-se de nou. Al segle XX apareix l'assoliment d'unes COMPETÈNCIES BÀSIQUES que reben diferents noms però que estan presents a tots els sistemes pedagògics a nivell europeu:
C.B.UNIÓ EUROPEA (2005)
-Comunicació en llengua materna
-Comunicació en llengües estrangeres
-Competència matemàtica i les competències bàsiques en ciencia i tecnologia
-Competència digital
-Aprendre a aprendre
-Competències socials cíviques
-Sentit de la iniciativa i esperit d'empresa
-consciència i expressió culturals
C.B.ESPANYA (2006)
-Competència bàsica en la comunicació lingüística
-Competència matemàtica
-Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.
-Tractament de la informació i competència digital
-Competència social i ciutadana
-Competència cultural i artística
-Competència per aprendre a aprendre
-Autonomia i iniciativa personal.
C.B.CATALUNYA (2007)
-Comunicativa lingüística i audiovisual
-Artística i cultural
-Tractament de la informació i competència digital
-Matemàtica
-D'aprendre a aprendre
-D'autonomia i iniciativa personal
-En el coneixement i la interacció amb el món físic.
-Social i ciutadana.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada