Lectura 5: SISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES BÀSIQUES

A continuació realitzaré un resum de la lectura de Martí Teixidó i Planas sobre el seu article : "Sistema pedagògic i competències bàsiques". bàsicament, l'article ens ve a dir que el fet de voler desenvolupar el currículum per competències bàsiques és per reforçar els principis establerts dins dels corrents de l'Escola Activa o de la Progressive Education, i aquests principis s'han d'ajustar al seu context. Cal destacar que gràcies a les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) hi ha diversitat a l'aula en les seves activitats.  
 L'escola és un sistema on intervenen múltiples variables.
• Variables de context: en formen part els alumnes, les famílies, etc. que formen part d'aquesta societat i d'aquest temps i que, per tant, són diferents als d'abans i no ho podem canviar 
• Variables d'entrada: que vé a dir que els alumnes no són iguals a totes les escoles. A més a més dels alumnes, també hi formen part el professorat, els recursos materials i la inversió econòmica, ja que s'han de compensar les inferiors oportunitats d'alguns alumnes incorporant-hi els millors professors, els millors equipaments tecnològics i un pressupost addicional per a serveis compensatoris. 
• Variables de procés: depenen de l'equip docent i personal de serveis. Els mestres i professors fan un ensenyament escolàstic o impulsen un aprenentatge funcional, tancat en un currículum escolar o obert a la vida i als usos culturals. Inclou les interaccions entre alumnes/professors i grups d'alumnes 
• Variables de producte: són els resultats escolars però no es redueix a les qualificacions acadèmiques, sinó que inclou el gust pel coneixement, l'aplicació dels coneixements a la vida diària, etc. es basa en aconseguir que els alumnes desenvolupin una cultura personalitzada en un marc.

La pedagogia se centra a prendre les decisions adequades dins l’entorn escolar on es produeix el procés d’ensenyament-aprenentatge. A l’hora d’analitzar una escola s’ha de tenir en compte les condicions inicials i els coneixements que es poden assolir i no els resultats absoluts que puguin oferir. L’aprenentatge es desglossa en tres passos:

1.      Funcionalitat: comença per interès. El professor té la tasca d’apropar els interessos a les necessitats de l’alumne i donar motius per aprendre. També hi trobem la motivació que forma part de la didàctica, per a què funcioni, l’alumna ha de dur a terme la tasca amb interès previ.

2.         Rendiment personal: és el pas clau per mantenir l’interès de l’alumne que va més lent. 

3.    Nivell d’aprenentatge: que fa referència a les expectatives que es depositen en els alumnes a mesura que van sent més grans.

4.       Creativitat d’aprenentatge: no és supèrflua. En aquest pas és on es comença a veure aquells alumnes que no arribaran a treure el seu graduat escolar, per a ells, els professors deuen crear activitats que els facin motivar-se de nou. 
Al segle XX apareix l'assoliment d'unes COMPETÈNCIES BÀSIQUES que reben diferents noms però que estan presents a tots els sistemes pedagògics a nivell europeu:
C.B.UNIÓ EUROPEA (2005)
-Comunicació en llengua materna
-Comunicació en llengües estrangeres
-Competència matemàtica i les competències bàsiques en ciencia i tecnologia
-Competència digital
-Aprendre a aprendre
-Competències socials cíviques
-Sentit de la iniciativa i esperit d'empresa
-consciència i expressió culturals
C.B.ESPANYA (2006)
-Competència bàsica en la comunicació lingüística
-Competència matemàtica
-Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.
-Tractament de la informació i competència digital
-Competència social i ciutadana
-Competència cultural i artística
-Competència per aprendre a aprendre
-Autonomia i iniciativa personal.
C.B.CATALUNYA (2007)
-Comunicativa lingüística i audiovisual
-Artística i cultural
-Tractament de la informació i competència digital
-Matemàtica
-D'aprendre a aprendre
-D'autonomia i iniciativa personal
-En el coneixement i la interacció amb el món físic.
-Social i ciutadana.